Usuaris entrant al metro de BCN. (RICARD CUGAT)
L’abús d’eufemismes és un dels pitjors càncers que pateix el periodisme. L’eufemisme és aquella paraula o expressió suau i decorosa que s’utilitza per substituir-ne una altra de més realista o aspra però que defineix els fets de manera més precisa i intel·ligible. La funció de l’eufemisme, doncs, és frontalment oposada a la del periodisme. Aquest mira d’explicar amb rigor i veracitat la realitat; aquell intenta velar-la, dissimular-la, maquillar-la, posar-hi pal·liatius.
Unes vegades, el mal periodista recorre a l’eufemisme mogut per interessos espuris; altres, per simple estultícia; encara altres, guiat pels corrents més tronats de la correcció política, i la majoria, arrossegat per una actitud mandrosa i negligent gràcies a la qual repeteix sense més criteri que el d’un lloro el llenguatge trampós i enrevessat d’algunes fonts d’informació, preferentment dels àmbits polític i econòmic.
Així, sembla que hagin desaparegut del país les presons, els carcellers i els presos. Al seu lloc, hi ha centres penitenciaris, funcionaris de presons i interns. En les guerres, els bombardejos mal dirigits o executats no causen morts entre la població civil, sinó danys col·laterals. Els governs no abarateixen l’acomiadament dels treballadors; flexibilitzen o optimitzen el mercat laboral. Determinades empreses no entren en pèrdues, sinó que els seus comptes experimenten un creixement negatiu. I així fins a l’infinit del despropòsit, desfilant al costat d’aquell general que no ordenava a les seves tropes que es retiressin, sinó que avancessin cap a la seva pròpia rereguarda.
Hi ha eufemismes darrere els quals s’endevinen hores de feina intel·ligent, encara que sempre digne de millor empresa. Altres traspuen barroeria en cada síl·laba. I n’hi ha alguns d’un atreviment, d’una gosadia, d’un desvergonyiment increïbles. La nota de premsa amb què l’Administració catalana anuncia l’augment de les tarifes del transport públic i dels peatges és un impagable exemple d’aquesta última categoria.
Com informa EL PERIÓDICO, la T-10, la targeta més usada pels ciutadans, s’apujarà el 2012 un euro (12,1%); el bitllet senzill, 0,55 euros (37,9%), i la T-50/30, 3,50 euros (10,4%). El preu de les menys utilitzades T-Mes i T-Trimestre s’abaixaran respectivament un i cinc euros (-2% i -3,6%), i es crearà un descompte especial per a desocupats. A les vies de peatge, l’augment mitjà de la tarifa serà del 5,4% i a més es restringiran al màxim les bonificacions actuals.
Tot això ho resumeix en els següents titulars la nota de premsa emesa per la Conselleria de Territori de la Generalitat: “Territori millora el sistema de peatges i les tarifes del transport públic per garantir una mobilitat sostenible. Abaixa les tarifes dels abonaments mensuals i trimestrals per beneficiar els usuaris recurrents i potencia els títols dirigits a famílies i joves. Presenta un nou model homogeni de bonificacions en peatges que beneficien l’alta ocupació, les baixes emissions i la recurrència, i que podran arribar al 100% de la tarifa”.
Un text capaç de fer ruboritzar el més descarat dels eufemismes.
Parles dels titulars de la nota de premsa de la Generaltat, però és que en el cos de la nota no hi ha ni un sol esment a l’espectacular augment del bitllet senzill, de la T-10 i de la 50/30. Simplement no existeix; has d’anar al pdf adjunt per adonar-te de quina serà la teva realitat viatjera -la de veritat- a partir de l’1 de gener de 2012.
Com dius, de vergonya.
Aquí la qüestió, però, és sempre l’ús que en faran els mitjans de comunicació. A ells els toca la reconversió de la propaganda pura i dura en informació per al ciutadà. En els gabinets de comunicació de institucions, partits polítics, grans corporacions empresarials i financeres el periodisme simplement ha mort. Allò són únicament i exclusiva altaveus de la veu de l’amo, acrítics difusors de missatges interessats.
El periodisme crític queda restringit, doncs, als mitjans de comunicació. Però aquesta tasca necessària perquè als ciutadans no ens venguin motos l’exerceixen realment? L’exerciu?