El compte de l'alcalde Trias a Twitter.
Segueixo Xavier Trias a Twitter (@xaviertrias) gairebé des que vaig entrar en aquesta xarxa social, fa avui un any. L’alcalde resulta ser un polític molt actiu, amb nombrosos tuits al dia que aporten informació al ciutadà sobre el que succeeix entre el Besòs i el Llobregat, el Tibidabo i el Mediterrani. El trànsit, les alertes de neu, les seves declaracions en roda de premsa, el transport públic, els actes culturals… També és molt de retuitejar, compartint missatges dels comptes de TMB, Bicing, Barcelona Activa, Medi Ambient, BTV… Tot hi cap, i és d’agrair, en aquests 9.724 textos amb vocació pública que el líder municipal de CiU ha enviat fins a les 17.40 hores del 3 de febrer del 2012. Sol redactar aquest màxim de 140 caràcters en primera persona, cosa que fa una sensació de proximitat que s’agraeix, més ara, quan la societat sent que els polítics estan més lluny que mai.
Una activitat així convida a sospitar que Trias té un equip de gent que li dóna un cop de mà. Ningú s’atreviria a establir una relació de causa efecte entre l’edat de l’alcalde i la seva capacitat per dominar les xarxes socials. Tot al contrari. La història recent ha donat exemples molt gratificants de persones que, en la maduresa, es converteixen en consumats internautes i els va la mar de bé. ¿És aquest el cas? El fet que l’alcalde parli SEMPRE en primera persona obliga a pensar que sí, que és ell qui tecleja aquest petit memoràndum en què informa de la firma del conveni per construir el CEIP Mediterrània, el tancament d’unes parades del Bicing per la celebració de la Cursa dels Nassos o, més recentment, l’obertura d’escoles malgrat el temporal de fred i no neu. Fa un parell de mesos vaig enviar un missatge a l’alcalde felicitant-lo per la seva frenètica vida tuitera. Li vaig preguntar si ho feia ell sol, i em va respondre que ho elabora amb el suport d’un equip de col·laboradors. SUPORT, va dir. Em va parlar en primera persona. Em vaig sentir recompensat: el regidor es dirigia a mi i a ningú més. Està bé que es deixi orientar pels que controlen aquests afers virtuals, perilloses eines si no s’usen adequadament. ¿Però fins a quin nivell? ¿Ha escrit Xavier Trias un sol tuit d’aquests que van adossats a la seva foto i nom? ¿És lícit que s’usi la primera persona del singular si no és ell qui està darrere de la pantalla? ¿Què passarà si un d’aquests ajudants redacta una bogeria sense voler, com que Floquet de Neu està viu i té un bar a Sants, a prop de les Cotxeres? ¿Podrem posar-ho en boca seva com fem amb el que ens expliquen els seus responsables de premsa per telèfon o prenent un cafè?
El ciutadà que no és periodista ni té aquesta curiositat (ni falta que fa) segueix pensant que és l’alcalde qui li respon. Són molts els barcelonins que es dirigeixen a ell a través de Twitter per fer-li una consulta. Solen ser coses que llegeixen a la premsa i que els generen un mar de pors. O queixes veïnals que busquen la via directa. També hi ha el que només té un dubte que podria resoldre amb una trucada al 010 en què, en cap cas, es posarà Trias a l’aparell.
Aquí va un exemple de diàleg entre ciutadà i alcalde a Twitter. Va succeir fa tan sols dos dies, l’1 de febrer:
@EmdicDiego: Periódico: ”Sant Andreu expulsa 60 famílies per construir 2 zones verdes”. Què vol dir això alcalde? @xaviertrias
@Xaviertrias: @EmdicDiego, estem treballant per donar solucions als veïns. D’entrada, hem reduït dràsticament l’afectació respecte al PGM del 1978
L’alcalde de Barcelona atén personalment la petició del veí. Chapeau. Un gallifante per a Trias, que es pren la molèstia d’escriure a un ciutadà del milió i mig de vides per gestionar. Aquesta és la sensació que s’haurà emportat Diego al llegir el missatge que en cap cas deixa entreveure que és una altra persona la que escriu i que en realitat, i molt probablement, Trias no té ni idea que algú li ha preguntat sobre l’expulsió de 60 famílies del casc antic d’un districte de Barcelona.
Els periodistes presenciem situacions no obertes al gran públic gràcies a la nostra condició d’informadors. Així, podem comprovar com, durant una roda de premsa sobre Mobilitat en què es parla de millores al Bicing, el regidor del ram, Eduard Freixedes, reporta unes novetats que l’alcalde Trias tuiteja gairebé al mateix temps. ¿Com és possible que llanci aquest missatge si ni tan sols és a la sala? Un altre moment curiós. En una visita a un centre de persones amb discapacitat, mentre Trias xerra amb els treballadors, a Twitter van entrant missatges d’aquesta mateixa visita. Els firma l’alcalde, el mateix que, en aquell moment, no té cap telèfon entre els dits.
I compte, com a mínim, l’alcalde té un Twitter actiu, més enllà del debat sobre si és ètic que algú escrigui en el seu nom sense que s’especifiqui. Altres polítics de l’escena municipal, bàsicament el líder de l’oposició Jordi Hereu, ho van usar durant la campanya electoral (tampoc ell estava al capdavant de l’escriptura) i des de les eleccions, ja gairebé mai més se n’ha sabut res. La seva última declaració data del 30 de setembre.
L'oblidat compte de Jordi Hereu.
Menció a part mereixen els altres líders. Jordi Portabella (ERC), Alberto Fernández Díaz (PP) i Ricard Gomà (ICV-EUiA) gestionen ells mateixos els seus comptes de Twitter. I en cas de ser un altre qui ho fa en el seu nom, el mateix missatge ho especifica. En el cas del líder independentista, quan és el seu equip de premsa el que escriu, acompanyen el text de les inicials GM (grup municipal). Els que redacten en nom del líder conservador, solen usar la segona persona. I Gomà, d’acord amb el personatge il·lustrat, l’utilitza com a eina de reflexió personal i intransferible.
